Les Balears davant l’entreforc

Les illes Balears han estat el tros d’Espanya que menys inversió ha rebut de part de l’estat durant els darrers 10 anys. En contraposició, l’arxipèlag aporta anualment a l’estat el 13% del seu PIB, fet que no passa enlloc del món. A Alemanya, per exemple, per llei i per estabilitat econòmica, els lànders no poden aportar a l’estat més d’un 4% del seu PIB.

Cada any, i segons dades aportades pel propi estat, les Illes Balears paguen prop de 3.500 milions d’euros més del que l’estat ens retorna en béns i en infraestructures. D’aquesta manera, l’espoli acumulat des del 1995 dóna una xifra d’escàndol: 57.116 milions d’euros.

Darrera dada humiliant: els Pressuposts Generals de l’Estat ens assignen enguany poc més de 400 milions d’euros d’inversió; el 0,7%, talment com si fóssim país de Cooperació.

Enfront d’aquest saqueig, d’aquest robatori o d’aquesta estafa, un cos social maçolat: més de cent vint mil persones a l’atur i uns índexs de pobresa escarrufants, molt per sobre del vint per cent; amb taxes de fracàs escolar i abandonament prematur dels estudis molt més que alarmants i indecents si situam el nivell de la dretura cívica en uns nivells mínimament acceptables.

Si a aquestes referències econòmiques que tant perjudiquen el nostre benestar i qualitat de vida hi afegim els atacs al català i als qui el parlam i el volem parlar on sigui del seu domini lingüístic, en resulta un racó de món saquejat, estafat, humiliat i sotmès a tota casta de voracitats.

Som dels que pensen que els illencs en gruix, vull dir una majoria incontestable, si coneguessin aquestes dades, no romandrien indiferents. I no les coneixen purament i simple perquè no interessa als dos partits d’àmbit estatal que des que som “Comunitat Autònoma” (fa exactament 30 anys) han format (sols o amb altres) els diversos governs. I si no els interessa a ells, és clar, els tornaveus mediàtics ho ignoren o, en tot cas, ho vesteixen perversament –tot falsejant o ocultant les dades- de solidaritat i segueix l’escarni.

Aquest és el pa que l’Estat ens dóna i res no fa pensar que canviï ni d’avui per demà, ni d’aquí a llarg termini. Per això, les illes nostres ara mateix es troben davant un entreforc: o decideixen seguir sent econòmicament depredades, socialment oblidades i culturalment despersonalitzades, o tiren pel camí de l’emancipació en qualsevol dels seus graus i programes.

El Principat ja ha iniciat el camí i té a tocar la independència. L’escenari sociopolític i econòmic de l’Estat espanyol sense un dels seus motors, deixa l’arxipèlag en mans de més pressió fiscal, més abandonament social i del punt final de la seva llengua i cultura, que no són altres que la catalana.

Per això, cal no perdre el darrer tren de la nostra consideració com a poble, com a país catalanoparlant fet d’illes, i mancomunar veus i mans per estendre el clam del nostre dret inalienable a decidir el nostre futur.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*