Bones i cordials salutacions

Salutacions benvolguts i pacients lectors. Un cop saludats -evidentment també saludades- vull fer palès per a qui i perquè son escrites aquest seguit de paraules encadenades; que, almenys amb un mínim de sentit i coherència volen, desitgen i esperen ser escrites i, que aspiren a ser també llegides; M’agradaria pensar que el que escrigui estarà fet amb tot el pes de la raó i de la veritat més absoluta però, malauradament aquestes -no se si per bé o per mal- no brollen amb la fluïdesa desitjada, ja que, son conceptes en molts de casos relatius i subjectes a la pròpia personalitat del que escriu, més si aquesta es tracta d’una opinió, que com tota opinió es tan i tan personal. Per tant, conscient i amb la convicció i la certesa que ni raó ni veritat absoluta no tenen propietari -perquè totes son relatives-, puc assegurar-vos que el que escrigui serà, això si: sincerament sentit.

Sempre vaig sentir un gran respecte per tota aquella gent que escrivia lletres a un paper, ja fossin poemes, novel·les, contes, gloses, articles, etc, i il·lús de mi vaig pensar que els que escrivien ho feien sempre amb la sinceritat com a bandera empesos pel fort principi d’escriure la veritat i la realitat que contemplaven. Desafortunadament amb els anys te n’adones que hi ha gent que aquests valors se’ls passa pel… folre. Pensava també, il·lús de mi, que eren tots homes il·lustrats i saberuts, carregats d’estudis i sabiduría, pot ser si, però aquests, no donen ni educació, ni ètica ni moral. Tampoc coneixia les seves idees ni filiacions ni les seves creences així que sovint queia en la equivocació de pensar que ells eren tal com jo pensava i aixi era més fàcil pensar i deixar-me influenciar pels seus escrits. Per tant, crec que es bàsic saber alguna cosa del que escriu i/o opina.

Aquests darrers anys he pogut veure com a través de les pàgines del Diari Balears -gràcies per l’alegria i el goig de poder llegir amb la meva llengua- com uns quants columnistes s’acomiadaven quant deixaven d’escriure a les seves pagines. Això m’ha encoratjat a mi a fer la passa d’intentar escriure les meves opinions, a fer una salutació -com ja he fet al començament – i voldria explicar el que, per a qui i el perquè de voler escriure, amb una pinzellada de com som i pens.

Com qui més qui manco, vull escriure per expressar la meves idees i si algú es pot entretenir idò millor. Vull dir-vos que m’han encoratjat uns quants amics a que fes el pas aixi que, aixoplugant-me abans de ploure vos els presentaré, així si teniu queixa idò ja sabreu a qui he de donar la culpa. Aixi que Jaume R, Tomeu M., Roger F i Francesc I. A tots ells podeu dirigir les vostres queixes. Ara em fa falta dir-vos qui som. Dons bé, senzill i fàcil. Algú que durant molts d’anys va ser partícep i practicant del gonellisme -sense saber-ho i no ho dic com excusa-, vaig ser seguidor acèrrim del R. Madrid -una taca ben fosca i contradictòriament ben blanca, a la meva vida-, un votant del PSOE i espanyolíssim com no podia ser d’altra manera. Avui i -don gràcies-, sóc un ardent defensor de la meva llengua -la catalana-, de la meva cultura i del que és el meu país: el Països Catalans. La meva professió res te a veure amb les lletres i malgrat no tenir carrera ni gaudir de estudis superiors sempre m’ha agradat la lectura -sobre tot la poesia- i tenir uns certs coneixements de la realitat que m’envolta i he intentat portar a terme un activisme cultural en la mesura de les meves possibilitats. Em considero una persona que es sent còmode en els valors que sol conrear l’esquerra, és a dir, allò que ens fa ser humans més civilitzats …bé, em dic Josep Lladó i Nadal i la meva professió: quiromassatgista.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*