Amortització preposicional

tribuna-mallorca-pere-garau

Pere Garau / 20 de novembre de 2016

Fa uns mesos vaig denotar el sobtat, i no tan sobtat, canvi de nom de l’edifici públic del Teatre de Lloseta, o amb el nom actual Teatre Lloseta. A molts, els pot semblar un canvi insignificant: simplement s’ha suprimit la preposició de del nom. Potser, així, li atorga més dinàmica, o estil: curolles dels qui treballen en màrqueting. El que hi ha però en el rerefons del significat és molt més greu.

El sintagma preposicional de Lloseta (que conté una preposició que regeix el substantiu del sintagma) fa entendre al lector que hi ha quelcom que és de Lloseta, del poble, i per tant dels seus habitants, de la gent. Convertint-lo en un sintagma nominal (aquell que té per nucli un substantiu), eliminam completament aquesta idea, car passam a tenir dos noms un vora l’altre sense cap element que els graduï i els situï l’un en relació amb l’altre.

Explicant-ho en altres paraules, i defugint un poc de l’explicació lingüística, podríem afirmar que quan deim Teatre de Lloseta, adjudicam l’establiment del teatre, lloc públic per excel·lència, al poble llosetí; ho convertim per tant en un bé públic. Per altra banda, quan ens hi referim com Teatre Lloseta, li eliminam aquesta qualitat de bé públic, atès que passa a ser un nom, com qui crea un nom per a una marca comercial. El lligam entre Teatre i Lloseta, es romp; i amb ell es romp l’accés del seu poble a aquest.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*