L’IEC publica la ‘Gramàtica de la llengua catalana’, disponible a partir d’avui

tribuna-mallorca-iec

Institut d’Estudis Catalans / 23 de novembre de 2016

 

tribuna-mallorca-gramàtica-iecA partir d’avui, 23 de novembre, es pot adquirir a les llibreries la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra s’ha presentat aquest migdia en una conferència de premsa a l’IEC en què han intervingut el president de l’Institut, Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, i Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya ―presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament―, directors de l’obra juntament amb Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte. L’acte institucional de presentació de l’obra tindrà lloc al Palau Macaya (passeig de Sant Joan, 108, de Barcelona) el 15 de desembre, a les set del vespre. L’edició de la Gramàtica de la llengua catalana ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona.

La gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. A diferència de la de Pompeu Fabra, que era una gramàtica d’autor, la de l’IEC és una obra col·lectiva, oberta a la participació d’experts diversos i consensuada en el si de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica, i ratificada pel Ple de l’IEC, concretament en la sessió del 29 de setembre passat. Actualment, està en procés de redacció la Gramàtica essencial de la llengua catalana, que està previst que s’enllesteixi al final del 2017.

 

Característiques generals

La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per adavant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.

La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.

Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li hoLi’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hiN’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.

 

Difusió dels continguts de la Gramàtica

El mes de juny del 2015, la Secció Filològica va posar en marxa el projecte L’Acadèmia Oberta. Es tracta d’una plataforma de diàleg que té l’objectiu d’establir una connexió permanent i un diàleg continuat amb els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant que treballen en l’àmbit de la creació, l’educació i la divulgació. L’objectiu és facilitar la implicació dels ensenyants, dels responsables lingüístics dels mitjans de comunicació i dels escriptors, correctors i traductors en el procés d’estandardització de la llengua, ja que aquests tres col·lectius són clau en la difusió de la llengua normativa i, alhora, una font d’informació molt important que pot orientar els treballs normatius.

Des d’aleshores, s’han celebrat diverses sessions informatives sobre el projecte de L’Acadèmia Oberta i la Gramàtica de la llengua catalana adreçades al professorat de primària i secundària de les Illes Balears (els dies 30 i 31 de maig i 7 de juny) i de Catalunya (una vintena de sessions, entre els mesos d’octubre i novembre). A més, el 3 de novembre va tenir lloc a l’IEC una sessió adreçada als representants de l’àmbit de l’edició i l’escriptura, de col·legis professionals, de departaments de filologia de les universitats catalanes, d’institucions i de l’Administració, entre d’altres. Posteriorment, i en col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’han dut a terme dues sessions adreçades principalment a tècnics lingüístics a l’Ateneu Barcelonès (4 de novembre) i al paranimf de la Universitat Rovira i Virgili (11 de novembre), a la qual també estaven convidats els professors d’aquesta universitat. A més, hi ha una altra sessió prevista per al 2 de desembre a la Casa de Cultura de Girona.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*