Què cal fer en normalització lingüística l’any 2017?

tribuna-mallorca-blanquerna

G. B. / Dilluns, 05 de novembre de 2016

El dijous passat, 1 de desembre, el grup Blanquerna va convidar els representats de Política Lingüística del Govern, l’Obra Cultural Balear, l’STEI i la FOLC i Joves de Mallorca per la Llengua a debatre en una taula rodona sobre normalització lingüística del català.

La conferència inicial va ser a càrrec de la directora general de Política Lingüística del Govern, Marta Fuxà, qui va explicar la importància d’evitar «inèrcies que passaven en l’època anterior» i va fer un repàs de les mesures que estan portant a terme. Així, va destacar la convocatòria d’ajudes als mitjans de comunicació i dinamització en català i la millor campanya publicitària en català, iniciativa que fomenta l’ús de la llengua en l’empresa privada.

També va destacar la creació del Consell Social de la Llengua Catalana i el fet que una part important del pressupost es destina a l’Institut d’Estudis Baleàrics per a formació, foment, tallers per a persones nouvingudes i cursos intensius de català entre altres iniciatives. D’entre les fites aconseguides fins ara va centrar l’atenció en la recuperació del centre d’aprenentatge de català de Palma. «Ser capaços de gestionar eficientment les inscripcions a les proves de català ja que darrere d’aquestes 6.000 inscripcions hi ha gent que fa feina. L’augment d’inscripcions no va acompanyat de l’augment de recursos econòmics i humans».

Per al 2017, Fuxà va apuntar la voluntat de donar continuïtat als projectes engegats el 2016 i millorar-los. També, afirma, tenen previst nous centres de formació i la plena «contractació amb clàusules lingüístiques per garantir l’ús de la llengua a l’àmbit institucional i donar exemple a la ciutadania». Així com incorporar els drets lingüístics mitjançant la Llei del Consumidor. El pla complet d’actuacions (136 propostes) es pot consultar al web de la Direcció General de Política Lingüística. No obstant això, també va aclarar que «tot no es pot fer en un any» i que s’estan «reunint amb les Conselleries perquè facin seu el pla».

Fuxà va assenyalar la importància de l’apartat de la dinamització amb dinamitzadors lingüístics de carrer (que s’ha fet molt poc i només a Palma), el contacte amb Paraula pel tema del voluntariat lingüístic i «aprofitar la bona entesa amb els altres territoris de parla catalana».

La posterior taula rodona amb la participació de les entitats va deixar entreveure el desengany que sofreix la societat illenca amb les accions de normalització lingüística del Govern. Així, des de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu va afirmar que pensaven que «seria un eix troncal d’aquest Govern després de ser l’àmbit més castigat per Bauzá». I que, com en tot, si es dotara de recursos a la Direcció General de Política Lingüística l’aplicació de les mesures s’acceleraria. Per últim, va fer notar que «la sintonia amb el País Valencià i Catalunya ha de ser major. Poques vegades trobarem tres governs que no siguin hostils».

En la intervenció de Maria Antònia Font, en representació de l’STEI i la FOLC, va destacar que l’organització ha analitzat l’acord de Govern en referència al català i «és molt feble; per això hi ha hagut poca activitat». Demanen una acció continuada i afirmen que la gent està esperant un lideratge per cohesionar totes les mobilitzacions. «Ens agradaria sentir-nos part del Consell Social de la Llengua Catalana i veure el suport del Govern».

Des de Joves de Mallorca per la Llengua es va fer notar l’abandó dels símbols propis durant anys i la «relaxació del Govern per recuperar les qüestions de llengua, cultura i país». El coordinador, Saïd Barceló, va apuntar la falta de legitimització i de parlar amb propietat pel que fa als Països Catalans i al català. A més, es va referir a la dignificació dels nostres personatges com a referents lingüístics.

Per acabar, Tomeu Martí, en representació del Grup Blanquerna, demostrà la seva alegria per les propostes exposades per la Directora General de Política Lingüística i passà a enumerar algunes de les propostes que ha elaborat el Grup Blanquerna en matèria de normalització lingüística. Va destacar la importància de «definir què volem dir amb normalització lingüística» i de «partir de dades reals, objectives». «Entenem la normalització lingüística com un procés que ha de tenir un principi i hauria de tenir un final». Va voler explicar que «la plena normalització lingüística es donaria quan s’haguessin aplicar les, més o manco, 700 mesures que inclou el Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears, de les quals se n’han extret 136 per posar en marxa ja».

Entre les mesures del document ‘Mesures per avançar cap a la plena normalització de la llengua catalana a les Illes Balears’ que presentava el Grup Blanquerna hi trobam:

  • Assegurar que els càrrecs públics facin les intervencions en català
  • Posar clàusules lingüístiques
  • Promoure la cooperació en matèria lingüística amb les institucions d’altres territoris de parla catalana
  • Fer que IB3 compleixi amb el seu mandat fundacional, que és el d’ajudar el procés de normalització lingüística
  • Crida de la presidenta del Govern a tota la ciutadania perquè usin el català
  • Fer una oferta de formació en català per a persones adultes al marge del sistema educatiu
  • Garantir els drets dels ciutadans a utilitzar la llengua catalana davant qualsevol institució

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*