Una tardor desapareguda, un fred sobtat

Ens ha vingut el fred de manera sobtada, de cop i volta hem passat d’un setembre i un octubre amb calor insòlita a una gelor de bon de veres. En parlam amb les amistats, a l’ascensor, a les botigues, amb la gent coneguda. És cert que ens han canviat el temps!

Mentre la cimera per al Canvi Climàtic a Varsòvia, on es reuneixen uns dos-cents països per parlar dels efectes d’aquest canvi, i un grapat d’organitzacions no governamentals ecologistes, debaten i debaten, fins que aquestes es veuen obligades a abandonar-la per la seva inutilitat.

Finalment s’arribà a un acord de mínims per aconseguir arribar a la propera cimera a París, l’any 2015. Ja no es parla de reduir les emissions de CO2, ara diuen les “contribucions”, fins i tot necessiten canviar les paraules. Com sempre, pocs compromisos en canviar les emissions, pocs compromisos en ajuts cap a les zones que més pateixen les conseqüències dels fenòmens “naturals”.

No és poca cosa, les conseqüències del canvi climàtic són ben presents arreu del món. No ja només a terres llunyanes, Amèrica Central, països d’Àsia, o les Illes Filipines. Ben prop de nosaltres, l’illa de Sardenya, aquí devora, fa un parell de dies ha patit un cap de fibló amb divuit persones mortes.

Fa anys que en parlam del canvi climàtic, algunes en parlam més que altres és cert. Hem de recordar que el Sr. Rajoy va ridiculitzar-lo? Fa anys que les organitzacions ecologistes han alertat de les conseqüències que han vingut i que vindran. No és cert que sigui un camí inexorable, que no puguem defugir, perquè és el company del progrés. No és cert que no podem fer res.

Una vegada més hem de recordar que sí es pot canviar, en paraules del company David Abril:

És una qüestió de responsabilitat. Des del punt de vista moral, tenim la obligació de deixar un món habitable per a les generacions futures i per a la resta d’éssers vius del planeta..Són només 90 grans empreses que generen 2/3 de les emissions de CO2, per tant el problema és el poder d’aquestes companyies per comprar voluntats i fins i tot governs, i això es resol amb democràcia i participació ciutadana per decidir. Reduir les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle demana un canvi important en els nostres hàbits de vida, producció i consum, i si els líders polítics actuals no volen enfrontar-se a aquest problema, que necessita grans dosis de pedagogia, és necessari que la societat civil aixequi la seva veu per convèncer als governs, a les empreses i a la ciutadania en general, que estam davant una decisió que hem de prendre de forma urgent si no volem que la terra esdevingui un lloc molt més inhòspit i perillós per viure.

Tan senzill com això, no és la natura, és el canvi climàtic que ha provocat morts i destrosses . No és la natura que per forces ocultes provoca caps de fibló, huracans, tsunamis, i altres. És el resultat de l’acció dels poderosos que no volen escoltar, no volen perdre privilegis i guanys excessius, és el resultat de tancar els ulls, a una realitat denunciada de fa anys.

Tenim l’obligació de denunciar aquestes actituds, i tenim l’obligació de lluitar per transformar aquesta situació, les generacions futures tenen dret a un món habitable, tenen dret a un futur digne, com a mínim com el que vivim nosaltres.

Ens han furtat la tardor, de l’estiu hem passat a l’hivern. Que no ens enganyin, és conseqüència del canvi climàtic i val la pena lluitar per evitar més morts, més destrosses, més dolor, més impotència.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*