Gràcies Madiba, gràcies Nelson Mandela

Dijous 5 de desembre en Nelson Mandela ha mort. Als 95 anys, a Sud-àfrica, on va néixer un 18 de juliol del 1918.

Se n’ha escrit molt, se n’ha parlat molt en aquests dies després de la seva mort. En Nelson Mandela no era un líder mundial com altres, era universal i a més, referent per milions de persones que avui lluiten per la llibertat i els drets humans.

Sud-àfrica és el país de l’apartheid, i de la lluita per la democràcia i les llibertats, és el país que vaig conèixer gràcies a na Doris Lessing, també desapareguda enguany, com en Tom Sharpe, i també na Nadine Gordimer, les novel·les dels quals ens aproparen a la realitat d’un règim racista, des de l’humor caústic, des de les històries de la lluita dels negres i també dels blancs, des de la realitat d’un gran país africà, ric en matèries primeres com els diamants, i pobre en drets humans.

Sud-àfrica també és el país de na Winie Mandela, la segona esposa d’en Nelson Mandela, la biografia de la qual vaig conèixer els anys noranta, i la seva lluita en els anys més negres. Una dona lluitadora, malauradament recordada pels seus excessos posteriors i el seu divorci als dos anys de la llibertat d’en Nelson.

També és el país dels grans líders com Steve Biko, i del periodista Donald Woods, o altres milers d’homes i dones que han estat protagonistes de la lluita per la llibertat, per la fi del sistema racista dels afrikaners.

Sud-àfrica és el país modern, que retrata na Nadine Gordimer a Mejor hoy que mañana, on a travers de la història d’un matrimoni d’un home blanc i una dona negra, de classe mitjana, ens conta les dificultats de la vida quotidiana al seu país que ha superat la discriminació racista però manté les desigualtats, la injustícia social, la corrupció, la violència, propis del sistema econòmic que van combatre.

Hem conegut Sud-àfrica amb els ulls de les escriptores lluitadores, amb els ulls dels protagonistes de la lluita, també amb els ulls dels crítics i de totes aquelles persones que continuen lluitant per una societat més justa, més igual, més transparent.

Hem conegut el país d’en Nelson Mandela, i sobretot, hem conegut la seva lluita, la seva profunda humanitat. Aquests dies hem pogut llegir milers de vegades les seves paraules més emblemàtiques, sobre la necessitat de l’educació, de la llibertat, sobre la democràcia, en una paraula, sobre allò que foren els seus principis, el seu compromís com a força vital, i també, les seves renúncies, la seva coherència.

Gràcies Madiba, gràcies Nelson Mandela, pel teu exemple, per la teva coherència, pel teu compromís, i sobretot, perquè has estat un referent per a milions de persones que com tu creuen en la llibertat, en la solidaritat, en el consens, per damunt de la violència, l’odi, la injustícia. Avui som una mica més òrfenes, però també més orgulloses d’haver compartit amb tu uns principis que han aconseguit canviar la situació a molts països del món, a moltes persones. Gràcies, per la teva vida, per la teva humanitat. Moltes gràcies!

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*