ONA MUSICAT

tribuna mallorca mercè seguí

Mercè Seguí, Joves de Mallorca per la Llengua | 23 novembre de 2017

Qualsevol persona que hagi visitat l’espai web d’Ona Mediterrània i hagi llegit les bases i la descripció del nostre concurs, l’Ona Musicat, haurà vist que el català és gairebé l’únic requisit que exigim, més enllà de les regles quasi obligatòries que ha de tenir qualsevol concurs musical senzill.

No hem plantejat el concurs perquè els grups es disputin el premi. No volem que hi regni la competència, ans el contrari, hem plantejat aquest concurs per a fer possible la germanor entre els concursants, el públic i tots els col·lectius i individus que hi participen.

El català, com qualsevol llengua del món, no és, ni hauria de ser, un símbol de disputa, per molt que hi hagi ignorants que s’aferrin a aquesta idea i, pitjor encara, la vulguin transmetre. Una llengua no és, ni pot ser mai, una frontera entre altres llengües i cultures, tot el contrari, una llengua és sempre un camí que et permet endinsar-te dins altres cultures, societats i formes de pensament que amplien la teva visió del món. La llengua és també i majoritàriament un símbol de nació. És gairebé un deure saber i aprendre la llengua de la teva nació i/o de la nació on vius.

El català hauria de servir tant per a anar a comprar el pa com per a presentar una cançó a un concurs musical. Tots estam cansats d’anar a un forn i demanar una [pǝnaðǝ] i que et diguin ¿una qué? I haver de pronunciar “panada” a l’espanyola elidint i assassinant les nostres precioses vocals neutres. Per això, no ens cansarem de defensar la importància d’una normalització lingüística real i visible a la nostra illa.

Ara que som a temps, hem d’aprofitar que el context polític ens facilita la realització d’aquestes activitats, perquè pot ser a la pròxima legislatura ho tendrem més difícil.

1 Comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*