Solidaritat entre mediterranis

tribuna-mallorca-mariu-verdu

Mariu Verdú | 25 de març de 2017

Dijous 23 de març, es va presentar, a Can Alcover, una nova campanya feta per persones voluntàries i amb el suport de l’Associació Ona Mediterrània: Ona Solidària.

Personalment, hi participe pensant que no només es recaptaran diners, sinó que també farem que se’n xarre i s’opine sobre el tema. Sembla que és molta la informació que tenim, però en realitat és sempre la mateixa, repetida una i altra vegada. Gràcies a les persones d’aquí que han anat cap allà i a les d’allà que han vingut cap aquí, puc fer-me una idea aproximada de la meua relació amb el conflicte. És a dir, tot aquest conjunt d’individus i perspectives personals, esdeveniments, xerrades, documentals i reportatges comercials o particulars, no m’han acabat d’explicar el conflicte totalment.

És per això que dic haver-me creat una idea de la meua relació amb el conflicte mediterrani. Perquè pense que per a un jove de 27 anys, home, blanc, romànic, occidental, que mai ha sofert cap emergència humanitària, no és realista ni just dir que em faig una idea, que entenc el que estan passant i que sé com i quant estan sofrint les famílies i individus que travessen la mar. I és tant el que sent en veure, amb els meus propis ulls, tanta gent perdent la vida per ofegament, per violència de les forces (altres humans) europees, que no vull ni imaginar-me com serà allò que no veig i que de tant en tant algú relata. Com les violacions diàries, la desaparició de menors, l’estafa a qui no té res o l’abandonament del dèbil per sobreviure.

És tanta la maldat que estem vivint que sembla que ho sabem tot, perquè en realitat tot açò no ens ve de nou. Perquè no es tracta de saber-ho tot, sinó de recordar que ja ho has viscut i adonar-te’n que tot això ja saps com acabarà, ja saps qui perdrà. Perquè la falta d’auxili humanitari ha estat el nostre pa de cada dia, de tota la vida, i la història té molts exemples per a recordar i veure el desenllaç.

#OnaSolidària és un front més, un front obert per persones que saben que no faran canviar el rumb del conflicte a nivell global, però sí millorar les condicions d’uns humans que, a curt termini, seguiran sent ignorats pels de sempre. “Sols el poble salva el poble”. Perquè les persones que s’amuntonen a Grècia no són nòmades, ni rodamons, ni soldats, ni morts de fam que vivien al carrer. Són estudiants, metges, fruiters, advocats, electricistes, mestres, artistes, que tenien casa i els diumenges ‘anaven de paella amb la família’.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*