El missatge final de la 20a edició de la Korrika

tribuna mallorca 20 korrika

Tribuna Mallorca | 20 d’abril de 2017

La 20a edició de la marxa a favor de la llengua basca que es du a terme a Euskal Herria, la Korrika, va tenir lloc des del 20 de març fins el 9 d’abril. Una cursa contínua i ininterrompuda de 2.535 quilòmetres que va unir Otxandio i Pamplona en onze dies.

Al finalitzar l’acte, el poeta, narrador i assagista Joseba Sarrionandi va llegir el missatge final de la 20a edició de la Korrika.

A continuació, la traducció íntegra del manifest:

«Després de molta alfabetització, de molta euscarització, de molt euskara batua, de molta literatura, premsa escrita, ràdio i televisió i de moltes korrika, després del reviscolament dels darrers quaranta anys, es diu que el moviment en defensa de l’èuscar s’ha estabilitzat, que s’han fet moltes passes endavant cap a la normalitat i que el projecte col·lectiu de poder viure en èuscar s’ha quedat com encalmat i travat.

Defensar l’èuscar és encara impugnar la normalitat. Els qui volem viure en èuscar hem de fer mans i mànigues. Portem generacions aplegant-nos i actuant, en aquesta resiliència, per superar els calmants culturals i els entrebancs polítics. Tenim un motiu: un tresor particular que té valor universal, igual que en un mirall, la vida es reflecteix en la llengua.

La persona i la comunitat es veuen a si mateixes en la llengua, encara que sigui sense adonar-se’n, i una llengua malmesa és com un mirall trencat. Quan desapareix una llengua, tot el món perd una manera especial de veure i explicar la vida. Té valor quan és la pròpia i també quan és la d’altres. L’èuscar, com les altres llengües, és un tresor universal, perquè és de tothom, que no s’exhaureix i que és gratuït.

És de tothom, en el temps en què tot es privatitza. No s’exhaureix quan se’n fa ús, en aquests dies en què cal llençar la majoria de coses després d’utilitzar-les. I l’emprem gratuïtament, quan cal pagar per gairebé tot. L’èuscar arriba a tot arreu, però és dins de cadascun de nosaltres. Que el tindrem amagat dins un cau fosc com si fos un tresor robat? Que no t’adones que, en llevar-te al matí, el pots sentir talment una gota de mel als llavis?»

Joseba Sarrionandia. Berria, 9 d’abril de 2017
[Traducció de Daniel Escribano]

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*