Valtonyc “la socialdemocràcia és la cama esquerra del règim”

Conegut pels seus amics i seguidors. Desconegut per aquells que des dels diaris de les Illes descobriren les seves punxents lletres. Així és  Valtonyc, un incansable dualisme. Símbol del rap mallorquí actual i a la vegada l’exemple d’un jove que com tots vol sobreviure en aquesta desbordada societat.  Jose Miguel Arenas Beltran quan surt  el sol i Valtonyc quan les ombres i els dubtes del vespre comencen a guaitar. Joventut revolucionària com a punt de partida i experiència combatent com a objectiu final.
El 1993 el cineasta Federico Fellini s’emportava el neorealisme a la seva tomba i a Sa Pobla naixia una nova arma per lluitar contra la realitat que ens envolta. Tribuna Mallorca creu en les generacions que venen. Creiem en cadascun dels joves mallorquins que volen trencar el context per millorar-ne les condicions. Per això conversem amb Valtonyc, un mc i raper mallorquí que té molt a dir. Avui l’entrevistam. Però, com deia aquell, sembla que aquest primer contacte serà el principi d’una llarga amistat.

 

Parafrasejant una desfassada cançó: Què fa un al·lot com tu en un lloc com aquest? És a dir, perquè un “raper” a Mallorca?


10985932_1544660149141749_2275101377104330937_n
De petit ja m’agradava la poesia. A canostra de petit mai va faltar Marcos Ana o Miguel Hernández, per exemple.

Més endavant a l’institut vaig conèixer un jove, més gran que jo, que feia rap i ens vam fer amics. Va ser ell qui em va introduir dins aquest “mundillo”.

A poc a poc, vaig anar coneixent més gent i em vaig fer el meu lloc. Vaig començar fent el típic rap egòlatra, desprès em vaig començar a interessar per la política, formant-me en el marxisme-leninisme i he acabat fent rap polític.

Entens el rap com la millor forma per intentar canviar les coses?

Em sento molt a gust fent rap militant perquè puc dedicar el que més m’agrada a la lluita per les meves idees. Però el vertader canvi està al carrer. Crec que la millor forma de combatre al sistema capitalista es formant-se i organitzant-se. Fent actes, repartint octavetes i aferrant cartells. Amb el rap és ho vull donar a entendre i animar a la gent. No vull que la seva ràbia es quedi dins els auriculars, vull que la treguin i l’organitzin.

Que és per en Valtonyc una societat combatent?

Una que no és indiferent davant les injustícies. Que tingui memòria perquè la historia no sigui repetida, que lluiti pels seus drets i no els deixi en mans de ningú. Una societat sensible i solidària.

Has perdut la confiança de la majoria de partits polítics? Des de quan?

Sí, perquè he vist que la majoria no assenyala el vertader problema, que és el capitalisme. El Parlament s’ha convertit en un circ, una lluita per poltrones, una lliga de futbol. I ningú, o quasi ningú, lluita per l’emancipació de la classe obrera i la desaparició de les classes socials. Veuen victòries dins reformes que només serveixen per edulcorar l’explotació en la qual estem sotmesos a diari. I això és inacceptable. Juguen amb les sensibilitats dels obrers per tal de treure el seu vot.  Al final és l’únic que importa a la majoria de partits; que dipositis la teva confiança per poder reprimir-te desprès des de el parlament.

Les teves lletres desprenen energia, compromís i consciencia. Però també és fàcil interpretar-hi un sentiment de ràbia pel sistema que t’envolta. Creus que és necessari un cert punt de ràbia per reaccionar?

En tota la historia, mai cap canvi s’ha duït a terme sense l’ús de la violència. Clar que la ràbia és necessària, però sobretot cal que estigui organitzada i sigui dirigida cap als culpables. És trist i pot ser impactant sentir-ho, però és el camí que ens obliguen a agafar perquè les vies pacifiques estan totes tancades. La violència gratuïta és despreciable, mai la recolzaré, però, la que no hem de condemnar mai, és la de l’oprimit originat per la precarietat que ens han imposat.

Quines eines ofereixes per canviar l’ “establishment”?10891735_1536501163290981_764228083815952796_n

 La lluita horitzontal a peu de carrer al marge de les institucions de l’estat, perquè no estan per a servir-mos, només per a reprimir-mos. Internet, si el sabem utilitzar d’una forma correcta, també pot esser molt útil.

A Valtonyc què li molesta més: una dreta cada cop més conservadora o una Esquerra cada cop més confosa?

Em molesta que la dreta cada cop tingui més llibertat i espai per dir o realitzar barbaritats i que l’esquerra cada cop sigui més tolerant amb els que no tenen tolerància. La socialdemocràcia és la cama esquerra del règim.

I entre mig de tot aquest embull,  PODEMOS. Parla-me’n una mica.

Podemos és el rentat de cara que necessita el sistema i tota la classe política per a sobreviure i renovar-se. La abstenció darrerament estava augmentat i el que de veritat pot proporcionar un canvi és la lluita al carrer i les manifestacions, que també n’hi havia moltes darrerament.

Jo sempre animaré a no anar a votar, perquè votar significa estar d’acord amb les seves regles i jo no hi estic. No estic d’acord amb la llei de partits, per exemple, que fa que a Espanya hi hagi presos polítics que mai han comès cap delicte, només el de fer política del poble per al poble i estan considerats “perillosos”.  Que de fet, Podemos, no ha parlat mai d’amnistia per unes persones que estan dins la presó per tenir un discurs vertaderament revolucionari. Els tracten com si fossin bojos adoptant el discurs de l’enemic. I, fins i tot, arriben a reproduir les mentides que ens ha inculcat el sistema capitalista sobre la URSS.

10346543_1500534673554297_9073071779711114511_nA part d’això, el programa de PODEMOS és inviable dins la UE, i aquest discurs de la sortida de la UE l’han abandonat com per exemple Siryza. Tsirpas prometia molt, però ara ho ha hagut de frenar tot i molts ja celebraven victòries a on no n’hi havia. És impossible “fer la teva” dins el marge de la legalitat, no t’ho permeten. No és el mateix tenir el govern que tenir el poder. Son el PSOE del 80.

El partit de Pablo Iglesias explica que <<l’enemic és la casta política, el bipartidisme>>, quan realment l’enemic són les elits financeres, els capitalistes, el feixisme, gent que també està dins els seus cercles. Perquè dins Podemos hi ha lloc per a qualsevol. Fins i tot, per a Santiago Rico Alba, que defensa invasions. Hi ha lloc també per Ynestrillas,  un feixista reconegut. I també, hi ha lloc per a la Policia Nacional. I emparen la família Botín. Això com es menja? És la nova esquerra? Molts diran que és estratègia, però així l’únic que fan és confondre les masses i donar passes cap enrere.

 

 

Quins han estat els teus referents polítics?

Marx, Engels, Lenin, Marcelo Isacovich, Ludo Martens, Honecker, MijailKilev, Manuel Perez Martinez, Mao-Tse-Tung, Politzer, J.Stalin, Fidel Castro,…, aquests són alguns dels referents els quals més texts o llibres he llegit.

Les teves lletres t’han fet visitar els jutjats. Tot plegat ha fet minvar les ganes d’expressar-te?

No. Des de la meva detenció he seguit registrant i escrivint cançons. Sóc molt profílic i la repressió no ha pogut aturar això. No he rebaixat el meu missatge i el meu compromís i la meva militància política ha anat en augment. Ara d’aquí poc treuré un nou disc que es dirà “Simbiosi”.

 

El raper mallorquí treurà nou disc íntegrament en català el pròxim 1 d’Abril. T’adjuntem una pista sobre aquest nou treball. A més, Valtonyc s’uneix al projecte de Tribuna Mallorca i periòdicament ens oferirà l’anàlisi de l’actualitat política a través de la seva arma més efectiva: el rap.
 
Seguirem informant

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*