El programa únic de Ciudadanos: l’extermini de Catalunya

Les marques blanques han arribat al mercat electoral, i la que avui ens ocupa no és precisament blanca: és fosca, fosquíssima, esfereïdora. Als Països Catalans la coneixem bé, especialment al Principat. Rere l’aparent asèpsia ideològica de l’evocació a la “ciutadania” se camufla, amb mala fe, una profunda, patent, massa familiar ideologia. La història i la histèria de gran part dels seus caps visibles en dóna fe. De tant en tant les xarxes socials s’encarreguen de recordar-ho. Fotos amb bandera, amb àliga, amb legió, amb el braç alçat, la camisa nova, la cara al sol…

1428945641_502550_1428998429_noticia_grandeCiudadanos va sorgir amb l’únic objectiu programàtic d’exterminar Catalunya, esmunyint-se en una calculada ambigüitat a través del llindar que separa ambdues bandes de l’espectre de l’espectacle polític, amb la melíflua capacitat de fagocitar indistintament, i amb bilíngüe bifidesa, el patrimoni electoral del PSC-PSOE i del PP.

Es tracta, bàsicament, d’una formació catalanofoba, culturicida,  genocida, que supura odi i auto-odi (els Boadelles, Espases i Pericays de torn…); molt propera a les forces de xoc paramilitars dels grups neonazis, capaces qualsevol nit d’aquestes d’organitzar una trencadissa de cristalls als més pur estil de les joventuts hitlerianes. Per molt que ho intentin disimular davant el seu potencial electorat i més d’un militant despitat, és, en definitiva, la hereva “democràticament” desacomplexada del franquisme, d’aquella mateixa Falange del Jose Antonio que pregonava que el “problema de España es que está dividida: en clases sociales, en partidos políticos y en regionalismos”.

 

Això és el “Ciudadanos” que algú, des del PP i des dels nuclis més tenebrosos del poder a l’Estat espanyol, ha decidit convertir en la taula de salvació del PP i de l’obtusa, obsedida entelèquia d’Espanya. I si bé la cosa no hauria de preocupar massa allà on la coneixen tan bé, al Principat, sí que resulta preocupant a un indret com Mallorca on l’anticatalanisme és pa quotidià i on els vots menys conscients i menys informats corren el perill de dipositar les seves bones intencions en les mans de partits amb discurs “asèptic” i populista, tots ells d’àmbit estatal i amb l’eix a Madrid, metamorfitzant i garantint així el bipartidisme colonialista a través d’una mitosi retòrica que pot crear monstres encara més fatídics que els originals.

En definitiva, la no gens innocent ni espontània revifada de Ciudadanos, unida a l’embranzida de Podemos, si bé podria semblar que està fent saltar tots els càlculs, equilibris i/o desequilibris electorals previs, en tem que, en el fons, més bé respon a una sofisticadíssima estratègia que cerca remoure-ho tot per tal de deixar-ho igual o, en tot cas, no gaire des-semblant.

Per desgràcia, sé que això no ho llegiran els potencials votants de Ciudadanos, però per si de cas algún hi arribés despistat, només vull dir-li que s’ho pensi dues vegades, que s’informi bé, que no s’acomodi tan fàcilment al dicteri d’una caverna mediàtica que de cada cop és més ampla, profunda i fosca.

Per cert que… quelcom de semblant li diria a algún altre votant potencial de Podemos, potser no tan despistat…

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*