LA MEDITERRÀNIA, UNA TOMBA DEL SEGLE XXI

La nostra mar, la Mediterrània, que ens revolta per totes bandes com bona illa que som, la nostra mar tan agradosa, tan agradable, per gaudir de la seva frescor en els dies d’estiu, aquesta mar que trobam tan nostra, aquests dies del mes d’abril se’ns ha mostrat com una gran, immensa tomba que acull centenars i centenars de persones que volien venir a Europa.

Dones i homes, infants de totes les edats,ofegats entre dues parts properes, a poques milles de la somiada Europa que els ha de solucionar la vida. Centenars, diuen 850 potser eren més, en una nit. Si hi sumam tots els altres naufragis d’aquests mesos d’enguany, la xifra es converteix en milers. 1.700 en tres mesos…

Persones provinents d’altres països d’Àfrica que han travessat deserts, pobles, ciutats hostils, que han superat obstacles, que han hagut de pagar per aconseguir un espai, petit, minso, irrisori, en un vaixell carregat que els ha conduït al fons de la mar.

Hem vist la reacció immediata dels liders europeus, dificultats per una cimera especial per tractar el problema -quantes facilitats per parlar de rescats, de deutes, de cobraments… a la fi, una trobada. Més efectius per posar barreres a la mar, més vaixells que intimidin les màfies de traficants de persones.

Heu vist que hagin acordat més euros, més esforços econòmcis, per invertir en els països d’origen? Heu sentit que hagin parlat de com aconseguir mesures efectives que impulsin les economies d’aquests països?

mediterrani nitPensau que les persones que decideixen arriscar la seva vida en un viatge tan perillós ho farien si tinguessin feina i condicions de vida dignes a ca seva? Entre els ocupants del darrer naufragi, es parla de 200 dones, entre 40 i 50 infants. Les víctimes serien d’Algèria, Egipte, Somàlia, Nigèria, Senegal, Mali, Xàmbia, Bangla Desh i Ghana…

En aquesta societat de la informació, aneu a veure com estan aquests països i descobrireu situacions insostenibles. I la solució és fronteres a la mar?

No podem romandre muts, sords, cecs davant tanta desgràcia. La nostra mar, la Mediterrània, ha estat tomba de molts navegants, des de l’antiguitat fins avui. Ens indigna que sigui la tomba ara, al segle XXI, el de les noves tecnologies, dels satèl·lits que tot ho veuen i ho vigilen, sigui en aquests dies, en aquest any que la mar nostra, que fa forat i tapa, tapi tantes vides de persones, com tu, com jo, com nosaltres, vosaltres, ells, elles dones, homes i infants que allò que volien era una vida digna.

Com denuncia Amnistia Internacional calen mesures immediates per frenar la sagnia de morts a la mar, dotant els programes de salvament de més personal professional, capaç d’atendre els nàufrags sense causar més perills, i sobretot més recursos.

La Mediterrània pot continuar essent una tomba, ho ha estat, però s’ha d’acabar que sigui una fossa comuna de tantes persones que tenen tan de dret com nosaltres a una vida digna.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*