Recollint herències i projectant futurs

Àlvar Hervalejo // Poques notícies d’actualitat política mallorquina m’han pogut alegrar més que la nova de la creació d’una Candidatura d’Unitat Popular a Palma. I més encara ara, que és temps d’eleccions i de la corresponent saturació de programes-promesa, batalles de discursos buits i noves façanes per vendre vells projectes a l’electorat.

Crec que la CUP pot representar molts sectors que fins ara es trobaven orfes d’una veu al món institucional. Dic orfes perquè, agafant un poc de perspectiva històrica, podem veure com ara per ara les forces polítiques progressistes que ara mateix es troben a les institucions de Mallorca provenen totes d’una esquerra possibilista que va donar un “si crític” al pacte de la transició espanyola. Quedava així fora la sensibilitat rupturista de no reconeixement de l’ordre constitucional i autonòmic, de voluntat de confrontació i de substitució de l’ordre econòmic i social per un altre de nou. Era el final de la dècada dels 70 del segle passat.

A poc a poc, aquests sectors possibilistes, moderaren els seus horitzons polítics i acabaren configurant el que avui en dia són els partits PSM-Entesa i Iniciativa-Verds, així com Esquerra Unida. L’altra opció, la de la ruptura, no arribà a cristal·litzar cap projecte de lluita institucional. Alguns agents, com el Moviment Llibertari, per manca de voluntat, i d’altres, com l’Esquerra Independentista, per manca de capacitat. És aquest espai en blanc – que no buit – el que el projecte d’Unitat Popular que plantegen les CUP pot aspirar a cobrir i ampliar.

11683I si bé és cert que l’Esquerra Independentista és la principal impulsora de la CUP, es tracta d’un concepte que te sentit i recorregut propi. Si, és una Unitat Popular que és sinònim de construcció nacional desacomplexada, i també de construcció del socialisme i destrucció del patriarcat. Perquè darrerament es parla més que mai d’Unitat Popular, però no sempre en els mateixos termes. En aquest sentit la CUP aporta una visió que potser no encaixa dins el nacionalisme clàssic però aposta sense embuts per la independència dels Països Catalans. De la mateixa manera que acull sensibilitats àmplies – des de llibertàries fins a les més properes a la socialdemocràcia – però amb l’objectiu clar d’encetar un procés de transformació socialista que superi el capitalisme. No és, per tant, tampoc, el projecte de partits com Podem, que es queden en una “regeneració democràtica” poc concreta quant als seus objectius finals.

Prova del fet diferencial que suposa la CUP és la seva decisió de no presentar-se a les pròximes eleccions municipals de Palma. Hi ha voluntat de no ser bolet, de treballar a poc a poc, i sobretot de demostrar que la Unitat Popular no són sigles, sinó complicitats i experiències que només les petites victòries i el treball constant poden donar.

 

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*