Alegria continguda

Àlvar Hervalejo // És dilluns de ressaca post-electoral i no d’una ressaca qualsevol. Entre l’habitual acumulació de rodes de premsa, gràfiques, taules de xifres i especulacions sobre pactes, en general es respira eufòria. Toca fer valoració i començaré per dir que, en el meu cas, he de parlar d’alegria continguda.

Comencem per l’alegria. No podia ser d’altra manera quan veus partir la dreta més rància que ha governat Mallorca des del franquisme. El PP ha tret els pitjors resultats de la seva història. Alegria, també, per veure com a altres parts de la nostra geografia els de l’aguilucho reconvertit en gavina posen cara de trituradora de paper. Tots somiàvem amb veure na Rita Barberà, per fi, de “bajonet”.

Alegria, també, pels resultats de la CUP al Principat i, per primera vegada, també al País Valencià, on s’han aconseguit els primers regidors. Que a més, un d’ells sigui a Burjassot, poble de Guillem Agulló, no té preu. A la CAC, els 220.000 vots de la Unitat Popular – la que pensa i viu els Països Catalans, la que te clar que vol un horitzó sense capitalisme ni patriarcat – parlen d’un projecte més fort que mai.

Però no deixa de ser alegria continguda. Una cosa és treure el PP – que segueix sent la força més votada – i una altra destruir la seva base social i econòmica articulada entorn del clientelisme i les oligarquies. Que l’eufòria no ens faci traïdors. Un govern amb PSOE, MÉS i Podem pot aturar l’hemorràgia de ha provocat el PP, però no curarà cap ferida. El canvi profund que realment vagi en el sentit dels interessos del nostre poble, és el canvi que enceti un camí de construcció d’un estat sobirà en tots els àmbits. Ara per ara, cap dels partits que han liderat el pols al PP té això a l’agenda.

A la CAC el més que notable augment de vots i representació obri nous reptes a la Unitat Popular. Com més poder es gestiona, més complicat esdevé fer-ho mantenint un camí transformador i alhora engrescador de majories socials, i si no que ho demanin a les companyes d’EH Bildu a Euskal Herria.

Ara bé, sense dubte són uns resultats que ens permeten mirar-nos, com a poble, al mirall i sentir-nos orgulloses. El PP va posar en marxa un projecte estratègic a Mallorca de cara a la destrucció de la llengua i cultura catalanes. Primer reben el cop de la vaga més contundent de la història de la nostra illa, i ara són expulsats a cop d’urna de les institucions. Ja hi tornaran.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*