No tenen padrins ni padrines… és possible?

tribuna-mallorca-padrins

Lila Thomàs // No tenir padrins, a ca nostra vol dir no tenir qui et dóna suport, qui et pot enchufar en el parlar col·loquial. No tenen padrins ni padrines, qui? És possible? En política, que diuen és l’art del possible, sí ho és. Una força política pot tenir pares i mares, això és, els seus orígens, vull dir, d’on han sorgit els seus caps, les cares visibles ara. Poden venir d’aquí, d’allà…És evident, una cosa nova sorgeix de qualque cosa anterior, o de la suma i més.

Tenir padrins o padrines, vol dir tenir bo, qui t’avalarà, qui t’empeny, qui dóna el teu nom a qui interessa, qui t’avala…

En aquests dies després del 24 de maig, temps de possibles pactes, hi ha forces polítiques amb padrins i n’hi ha sense. N’hi ha que mostren orgullosos els seus pares,ben jovenets, han nascut la primavera de l’any passat, amb una cita europea. Saps que n’estan de satisfets! Són joves, diferents, valents, agosarats… malgrat ens mostrin alguns trets ben antics, com l’espanyolisme a la seva arrel.

Altres, mostren orgullosos els seus avantpassats, des del segle XIX, pensant que això els dóna més credibilitat que els joves, i no saben que precisament són respectables pels seus orígens, però que ara són hereus dels seus més propers, aquells que han malbaratat l’herència rebuda i s’han sotmès als poderosos…

Hi ha una coincidència entre els dos, l’espanyolisme, Madrid els marca el camí. No perquè siguin més o menys obedients, és evident que creuen fermament que la visió des de Madrid, des del centre respon a una concepció determinada…quantes vegades no hem sentit que la unitat de la classe , sigui obrera o dels patrons, està per damunt d’altres interessos?

I afortunadament n’hi ha d’altres que no tenen padrins ni padrines. Direu, això no és possible. Si tenen pares i mares han de tenir padrins… això és així en genètica, no en política. Tenim dues forces polítiques d’aquí que tenen pares i mares, és cert, sorgeixen d’experiències anteriors.Però no tenen padrins a Madrid.

mapaSón d’aquí, de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera…N’hi ha que cerquen germans fora d’aquí, forces germanes valencianes, o aragoneses, o basques o gallegues… n’hi ha que tenien cosins que els han sortit malament, passa a les millors famílies.

Allò segur és que aquests dies, temps d’alegries, de sorpreses fins i tot per aquells que ho sabien tot, temps d’acords i consensos, de cooperació i no imposició, n’hi ha que ho tenen més per mà perquè ja ho han experimentat i altres que els ve de nou.
I n’hi ha que estan acostumats a ser els germans grans i s’hauran d’acostumar de ser dels d’enmig, com els altres, ni més grans, ni dels petits. No serà fàcil, us ho diu una que ha nascut essent d’enmig d’una família nombrosa.

No és temps d’imposicions, ni de xuleries. És temps de recordar els padrins que tenen a Madrid, i temps de respondre que des d’aqui, sense padrins, és tan vàlid o millor que aquells que esperen ordres, recomanacions, consignes…el mot que trieu és sinònim.
Idò això, n’hi ha que no tenen padrins ni padrines, i són moderns, creatius, cooperatius, joves, igualitaris,assemblearis, cosa que no són altres que sí tenen padrins.

Convé que hi pensem, a l’hora de llegir comentaris, columnes, dels prestigiosos opinadors que a vegades encerten i altres no… d’ells també n’hi ha que tenen padrins i n’hi ha que no.

1 Comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*