Quan “tot és ETA” i tot s’hi val

tribuna-mallorca-apurtu

Irene Jaume // Aquests dies s’ha parlat molt del tema de la llibertat d’expressió arran de la final de la copa del rei entre el FC Barcelona i l’Atlètic de Bilbao. En aquesta final, com era obvi pel context polític, ja feia mesos que s’anunciava o es demanava que es xiulàs l’himne espanyol per mostrar la disconformitat amb aquest i tot el que representa. La caverna mediàtica espanyola no va tardar ni un segon en criticar i denunciar l’acció com un atac a “tota Espanya i als espanyols” i van qualificar la situació com una “incitació a la violència”. Xiular l’himne a l’estat espanyol, doncs, és com una espècie de sacrilegi,

Però si el fet de xiular un himne a un camp de futbol (on el més suau que pot passar és que es xiuli, normalment) és un acte de rebel·lió, què pot suposar exercir el dret a la informació lliure?

M’explic. Gràcies a una entrevista del periodista David Bou del quinzenal la Directa, he pogut conèixer la història d’en Pitu, periodista navarrès del portal Ahotsa.info. De tothom és sabut el conflicte polític entre el País Basc i els estats espanyol i francès, i també quin paper hi han jugat certs mitjans de comunicació, i fins i tot, com en aquest cas, el propi estat. En Pitu, amb altres companys, va crear el portal Apurtu.org per difondre i donar a conèixer vídeos sobre la situació a les presons, la repressió i la vulneració de drets civils, humans i polítics al País Basc. Al ser una iniciativa bastant innovadora pel que feia al format, va començar a ser coneguda i el diari ABC va treure el tema en portada sota el titular “Proetarres engeguen una televisió per animar els seus presos”. Posteriorment, van rebre un atac informàtic a la web, i després la van tornar a posar en marxa. Poc després, l’Audiència Nacional, el gener de 2011 i just una setmana després de l’anunci de la treva d’ETA, ordena la detenció d’en Pitu i tres companys més.

Pel fet de difondre vídeos que podrien titllar-se d’antirepressius, els acusaren de formar part de l’aparell de comunicació d’Askatasuna, una organització antirepressiva que havia estat il·legalitzada per considerar-la hereva de les Gestores Pro Amnistia. Una vegada més, el “tot és ETA” i el tot s’hi val per fer-ho creure a tothom.

11664521153_4f5a6cbb72 En Pitu va passar un any i mig en presó preventiva a Madrid per exercir la seva feina de periodista, les mateixes actuacions judicials ho mostren, perquè els imputaven per difondre vídeos de temàtiques concretes o difondre certes informacions. Els van confiscar càmeres, discs durs, ordinadors, cintes amb enregistraments però no van trobar ni explosius, ni armes. Tot i així, se’ls va aplicar la llei antiterrorista i van estar quatre dies incomunicats.

La causa la va acabar agafant un altre jutge i va arxivar el cas perquè no quedava demostrat cap delicte.Com era d’esperar, ni l’ABC ni l’estat espanyol no han rectificat ni han demanat disculpes, i tampoc no han compensat de cap manera a en Pitu per l’any i mig que ha estat privat de vida.

És molt greu com no només els mitjans de comunicació de masses fan i desfan l’opinió pública com si d’un joc és tractàs, sinó que el propi estat vetlla perquè aquests mitjans puguin continuar fent-ho. Com? Aplicant la llei com els convé per tal de fer desaparèixer els mitjans que expliquen altres versions de la realitat. Com a darrera reflexió només afegir això, que hi hem de reflexionar i lluitar per defensar els nostres drets, i la llibertat d’informació n’és un d’ells: l’hem de reclamar i exercir com uns dels pilars més importants de la democràcia.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*