En memòria de na Maria del Àguila P.H.

tribuna-mallorca-violencia

Recordam na Maria del Àguila, de 50 anys, dona assassinada pel seu marit fa dos dies a Alcalà de Guadaíra, localitat propera a Sevilla capital. Na Maria del Àguila havia denunciat al seu espòs l’any 2008 però la denúncia no va prosperar per haver-la retirada.

Una mort més que fa el número 14 d’aquests primers cinc mesos de l’any. Una mort violenta, a cops dins el bany, on trobaren signes evidents de la violència exercida. Quant de dolor, abans de la mort!

No coneixem quasi res de la vida de na Maria del Àguila, tenia dues filles majors d’edat. El seu assassí té 52 anys…Una família rompuda, unes filles òrfenes de mare i amb un pare a la presó.

Una vegada més la violència masclista lleva la vida d’una dona que tenia molts anys per endavant. Han passat set anys des de la denúncia presentada, el fet d’haver-la retirada ens mostra una vegada més les dificultats en què es mou aquest tipus de delictes en l’àmbit familiar, on hi juguen molts factors com les relacions amb les filles, la situació econòmica, l’entorn veïnal, d’amistats…

Violència-de-gènereDe bell nou una reacció tardana, l’Ajuntament decreta un dia de dol, suspèn un dia la inauguració de la seva fira, fa un minut de silenci a la plaça… el dolor, la tristesa romanen per a les filles, per a les persones que varen estimar na Maria del Àguila, la incredulitat, la impotència no hi caben en un minut, ni en un dia de dol.

Des de les Illes Balears ens sentim solidàries amb totes les persones que conegueren na Maria del Àguila. Ens sentim properes perquè també hem viscut aquí la mort violenta causada pel masclisme d’aquells que tingueren la covardia d’arrabassar la vida a aquelles persones que deien o pensaven que eren seves. La meva dona, la meva amant, la meva estimada, la mare dels meus fills…

Hauríem de conjurar-nos per desterrar del llenguatge aquest possessiu quan parlam de relacions afectives. Si hi ha afecte, amor, hi ha d’haver respecte cap a l’altra persona. Les persones són d’elles mateixes, les emocions, els sentiments, són personals i intransferibles. Tant en les relacions de parella com en les relacions de família.

No ens cansarem de denunciar la violència masclista que assassina, que deixa infants sense mare. I no ens cansarem de reclamar més recursos humans i materials per combatre aquesta mentalitat. Sembla que ja és ben sabut, sembla que la reiteració és innecessària, però la realitat ens fa veure que no és així. Catorze dones de l’any 2015 que se sumen a totes les desaparegudes durant l’any 2014, 2013, 2012, … no són estadístiques, eren persones que tenien tot el dret a tenir una vida plena, digna, amb les persones que les estimaven.

En aquests dies postelectorals quan tenim el cap en els possibles acords per governar les institucions democràtiques, la notícia de la mort de na Maria del Àguila ens umpl de tristesa. Ens fa evident que la lluita per la igualtat de dones i homes ha de ser una prioritat, perquè sense igualtat no hi ha justícia, sense igualtat no hi ha respecte, sense igualtat no hi pot haver relacions humanes plenes.

No volem oblidar na Maria del Àguila, ni tantes altres d’aquí i d’arreu del món que pateixen la violència en les seves relacions. Volem tenir-les presents. Sabem que som moltes que ens comprometem en la lluita per acabar amb aquesta mentalitat masclista.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*