El millor dels resultats del 24 de maig

tribuna-mallorca-eleccions

Dies abans de dia 24 de maig no tenia gens clar el que podia passar una vegada fet el recompte dels vots. Hi havia una clara tendència que es repetia en totes les enquestes que era la baixada del PP i la pujada de Podemos. Però, quina baixada i quina pujada? A MES se li donava una pujada, però petita (i les enquestes de Madrid demanaven pel PSM, encara) i el PI ni tan sols sortia a la travessa. Però, pensava, això és Mallorca, sempre hem estat a les mateixes, sempre hem dit baixarà el PP, o perdrà, o… i després guanyava. Ja sabíem que hi havia elements com la corrupció que els afectaven, però… Dubtes i més dubtes que voltaven pel meu cap. I si a un que no passa fam no sap que menjarà demà, doncs té greix que li sobra; ara bé, a un que passa gana, que no sàpiga que menjarà demà, el fa posar molt nerviós. Diem això pel fet que aquests darrers quatre anys han estat tan feroços envers els mallorquins, ens han trepitjant tant, hem passat tanta gana, que el senzill fet de saber els primers resultats foren com un bàlsam, igual com quan t’has cremat al sol durant un dia d’agost i a l’ombra et poses un ungüent que et dóna una sensació d’alleujament immens. Així ens sentirem molts de mallorquins al saber els primers resultats, alleugerits com si ens haguessin llevat una llosa que portàvem sobre el cap i que pesava un quintà.

Per tant el primer element que remarcaria és aquest alleujament que vàrem sentir molts de mallorquins i que el vaig poder comprovar en el mateix local on ajudava a fer el recompte i l’endemà en els comentaris de molta gent que m’envolta.

Un segon element seria la pujada, totalment inesperada per jo, de MES. Confiava i desitjava una pujada d’aquest partit, però mai m’hagués pensat aquests resultats. Hi havia indicadors que ho feien presagiar; una campanya ben orquestrada, una participació en els seus actes bastant important, un discurs allunyat del sobiranisme (no absent, això si) i, per desgràcia, aquest fet pot fer augmentar el seu topall electoral (que no havia passat mai de 40.000), … Però elements com Podemos o la mateixa Esquerra Republicana de Catalunya ajuntant-se les coes amb Izquierda Unida no feien presagiar gaire cosa bona.

5554ef5441f04.r_1431631551172.0-72-800-484Però allò clau i que m’ha omplert de joia és el fet següent: D’aquest article i d’altres que he fet, hi transpira un aire d’abatiment, de tristesa monumental en vers Mallorca i els mallorquins; el meu clam fa molt de temps és el mateix: tenen aigua a les venes els mallorquins?, tenen orgull?, són masoquistes? i un llarg etcètera. El meu plantejament era: que els han de fer als mallorquins per a què reaccionin? reaccionaran mai? Abans de les eleccions deia: “si el PP no nota clarament el malestar dels mallorquins jo, d’aquesta, m’hauré d’exiliar”. Deia això ja que no n’estava gens segur que els mallorquins castigarien el PP. Gens segur. Però, per primera vegada en molt de temps, he pogut canviar el meu parer en vers els mallorquins, per primera vegada he pogut comprovar que, tard, però si que reaccionen; més de 60.000 mallorquins varen dir clarament a Bauzà “fins aquí hem arribat”, “ja ens has putejat prou”, “basta”. I aquest és el millor regal que he tingut arran de les eleccions del 24 M. Els mallorquins que fins ara semblaven adormits, sense sang, resulta que no hi estaven tant, que en tenen de sang i ho han demostrat, ara només cal que MES faci un bon paper que ajudi a despertar a la resta. I de retruc, no cal que m’exiliï. Visca Mallorca i Menorca (Eivissa no ho tenc tan clar).

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*