Hem mort el llop

Jaume Mesquida i Joan Pau Jordà // S’han constituït els ajuntaments de la nova legislatura, on el PP controla únicament 15 dels 53 consistoris de l’illa. Pocs i poques ens imaginàvem els resultats electorals del passat maig a les nostres illes. El fet més important i simbòlic, la pèrdua de 15 diputats per part del PP al parlament balear, així com la pèrdua d’hegemonia política a Ciutat, Part Forana i a tots els Consells Insulars. Tots i totes teníem dubtes, tantes vegades s’havia ‘matat al PP’ per temes de corrupció, lingüístics o mediambientals, que una certa aptitud de prudència era la cosa més natural alhora de fer profecies.

Però aquesta vegada no ha estat així, per sort de totes les persones que vivim a les Illes Balears i Pitiüses. Aquesta vegada s’ha matat al llop, com a mínim per 4 anys.

imagesL’espanyolisme neoliberal pro-TIL ha sortit derrotat a les urnes després d’uns anys de fortes mobilitzacions en favor dels drets socials, la democràcia, contra la corrupció, l’ensenyament i la sanitat pública, la protecció de la llengua catalana, el medi ambient… I ha estat derrotat per un país cada dia més sobiranista, més responsable, i més crític. Una lliçó de vertadera oposició ciutadana contra el poder (i els poderosos) que ens equivocaríem només entenent-la en clau local. Aquest nou escenari ha enfonsat al Partit Popular dins una batalla per qui ha liderat el partit (i què té de fons el projecte mateix conservador) que es promet llarga i sagnant. I és què a les nostres Illes la gent ha demanat canvi i ha castigat severament al PP, així com a la resta de l’Estat. Ens trobam en un moment de possible reconfiguració del model social abans constituït en el bipartidisme tot poderós.

Per tant, s’obre la possibilitat d’un període de canvis, i el que és més important, tant de les estructures més petites i properes que són els municipis, com de la superestructura que és l’Estat Espanyol. MÉS i Podem, han jugat molt intel·ligentment les seves cartes alhora d’assolir quotes de poder. El carrer bull, i això ha estat aprofitat per a les dues formacions polítiques. Però veritablement, ara és quan es juga el partit. S’haurà de demostrar si el múscul adquirit servirà veritablement per desenvolupar un projecte transformador de la nostra autonomia, o servirà de puntal a un sistema moribund que pràcticament ningú es creu i que no ha quallat mai definitivament. Albirem, doncs, una esperança col·lectiva: que aquesta vegada, tot no canviï per a què tot segueixi igual…

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*